Sovint recordo aquell dia sortint de l’escola, pujant al cotxe del pare... i descobrir amb tan sols una mirada la força que amagava aquella caixeta... aquella portada em va fer venir unes ganes terribles d’escoltar-la de dalt a baix. Human touch.

​

Ni molt menys és una de les portades més interessants en la història del rock, però tenia una energia que em va captivar.

​

Ho vaig fer amb tot el ritual que un moment per recordar mereix: llums apagats, persianes baixades i una roba especial per l'ocasió. Després, vaig moure'm, vaig emocionar les llàgrimes i vaig ser la meva propia estrella.

​

A partir d’aquell moment vaig saber que volia fer el mateix encara que no entengués ni una sola paraula del que deia. Volia la veu, la guitarra i la força. 

 

A partir d’aquell moment per sempre més: la música, el meu llenguatge de vida.